Saltar al contenido →

publicaciones

Quan era menut, m’encisava escoltar a les persones grans al voltant d’una ximeneia i quedar-me bocabadat amb les seues antigues i sempre sorprenents històries. A l’estiu, preferia no jugar amb els amics i compartir els relats de vida i experiència dels meus pares, familiars i veins fins la matinada. Vaig començar a verbalitzar tot allò que m’interessava o inquietava i a escriure molt tímidament aquelles primeres reflexions i pensaments d’infant o aquelles primeres emocions impregnades de precocitat i preadolescència, perquè difícilment podia entendre-les si no era capaç d’ordenar-les en el meu cap i visualitzar-les sobre un paper.

Més endavant, vaig descobrir la necessitat d’assolir una certa destressa en l’escriptura, tot i això gràcies al bon consell d’un nou i saberut amic i a l’obsessió per llegir tot allò que queia a les meues mans: narrativa, poesia, articles en premsa i revistes, però, sobretot, assaig. Tinc una més que evident predilecció per l’assaig, pel pensament en el seu estat més cru, el debat sobre les idees i la reflexió creativa i literàriament solvent.

D’altra banda, escriure poesia sempre ha estat un gran entreteniment, una mena de descàrrega o despullament emocional. També un exercici intel·lectual i joc creatiu. Sens dubte, compondre poemes és jugar amb els sons, dibuixar les paraules, intercanviar els colors, combinar les tímbriques, pastar les textures, destil·lar emocions, traslladar sentiments, ornamentar pensaments i escoltar la música que mou el món. El silenci, el temps, l’espai, el fragment, la grandesa de l’instant, la percepció, el sentit crític, una sèrie de llocs comuns i algunes figures culturals i artístiques transversals que m’acompanyen des de fa molts anys són els meus principals pretextos per seguir escrivint.

Entre la necessitat de comunicar-me amb la resta i la dèria de voler expressar-me amb llibertat, entre la ferma voluntat de traduir les idees a signes i sons i el desig de cercar la bellesa, entre el il·lusori compromís de trobar-se de cara amb la veritat i la insensatesa de creure’s honest, continue escrivint, reflexionant en veu alta i component versos lliures, junt a l’altra activitat que més m’apasiona: fer sorolls, juntar sons, endinsar-me en la matèria sonora, fer música i compartir somnis amb altres artistes.